Artefacte als Radicals Lliures

El 28 (20:30) i el 29 (22:30) de maig a l'Espai Lliure.

Artefacte

El paisatge no existeix allà fora. Allà fora, el que hi ha és Natura. És només la nostra presència el que transforma la Natura en paisatge, és només el nostre ull aquell que construeix el paisatge. Per tant, si nosaltres no estem, llavors no hi haurà paisatge, només hi haurà Natura. Així, un dia, cadàvers de signes solcaran el món que ja no serà món, els cérvols passejaran per les frondoses avingudes i en les clavegueres rebentades habitaran els llops. I els nostres signes no ho seran més. Però mentrestant, què tenim? Tenim un home cabrejat perquè té fred o sua. Tenim un entorn indiferent que segueix el seu curs impassible. Tenim un home superb que no pot suportar que el que li envolta no estigui aquí per i per a ell. Tenim por i tenim ràbia.

Artefacte planteja una reflexió sobre l'essència dramàtica de la relació entre la creació cultural - efímera, caduca, fràgil- i l'acció de la natura -infinita, perenne, omnipresent- ; entre el caràcter vulnerable i fútil de la condició humana i la ubiqüitat de la naturalesa entesa com un tot.

La dramatúrgia d'Artefacte s'articula a partir d'una successió d'accions basades en la manipulació d'objectes i elements escenogràfics. Aquestes accions, realitzades per dos performers, són capturades per una càmera, transformades mitjançant efectes de vídeo en temps real i projectades en gran en les parets de l'espai escènic. En Artefacte, l'habitual separació entre escenari i pati de butaques desapareix per a donar lloc a un espai híbrid, a mig camí entre la instal·lació artística i el chill out, en el qual se situen els performers, l'equip tècnic i els espectadors. Aquests, estirats al terra o asseguts sobre cadires i coixins, contemplen les accions que duen a terme els performers i, alhora, la projecció augmentada d’aquestes accions en les parets de l'espai. D'aquesta manera, són partícips d'una doble narrativitat: la de les accions escèniques i la de la transcripció fílmica de les mateixes, que les transforma plàsticament; dos plans dramatúrgics que es superposen per a articular una performance esteticista, de contundent contingut conceptual i intensa càrrega poètica.