Sensacions literàries #4/1

Són les 6:04 del matí i estic pujant a l’autobús que m’ha de portar a l’estació de tren des d’on agafaré el comboi de les 6:55 per Bolzano. Escric les hores amb números perquè estic segur que això transmetrà millor la sensació de son i matinada que pretenc donar. De freda foscor. Des de l’estació de tren de Bolzano agafaré un altre autobús cap a la Zona Industrial Sud (Gewerbezone Bozen-Süden) i allà baixaré del bus i caminaré encara cinc minuts més fins al magatzem on treballo. A l’oficina del magatzem, pràcticament un contenidor pre-fabricat amb finestres de plàstic, m’esperen els albarans que he de tramitar, com cada día, per tal que els electrodomèstics que s’acumul·len al nostre magatzem, arribats des de la central d’Alemània, siguin distribuïts per tota la geografia italiana. Com a feina no té cap encant, però em permet sobreviure i continuar escrivint. A més, és un tipus de feina que amb prou feines m’exigeix fer servir una quarta part del meu cervell, deixant la resta lliure per pensar i imaginar. Normalment faig el torn de tarda al magatzem, però avui hi ha un company malalt i, de forma extraordinària, estic despert tan aviat. M’assec a la part posterior de l’autobús, per deformació: sóc un tafaner i des d’allà puc controlar més passatgers i saciar la meva curiositat. Encara que en aquestes hores el meu ànim somnolent no estigui per moltes obsrevacions (el buit a la boca de l’estòmac). Miro al meu voltant i no hi ha res interessant. Trec un llibre de la bossa, miro la coberta, llegeixo el títol. No em sento amb l’ànim just per posar-me a llegir, per començar la lectura d’una nova novel·la. Em quedo mirant el buit i amb un buit al cap. Jutgin vostès mateixos. Tres parades més tard, la matinada em porta un regal.