M’equivocava en pensar que la gent, al bus abans i ara al vagó, era cega i no s’adonava de res. Una velleta m’està mirant fixament. Llegeixo amb facilitat el seu retret: per què miro insistentment i amb els narius inflats cap aquella pobra noia? Què sóc, un porc? No senyora, voldria dir-li, el porc és ell, que no se n’adona? Però la seva mirada punitiva té un fort efecte sobre el meu ànim i m’esforço per tornar en mi. Pau, em dic, t’has de calmar. I aleshores el llibre que abans no havia pogut començar a llegir pren sentit, això em calmarà, la lectura em donarà sabiesa i portarà serenor al meu esperit. Ja ho té això la literatura, em dic per convence’m. Agafo la novel·la, obro la primera pàgina i començo a llegir: “Lolita, light of my day, fire of my loins. My sin, my soul. Lo-lee-ta…”
No hay comentarios:
Publicar un comentario