Sensacions literàries #4/4

Abaixo la mirada i faig veure que llegeixo. En la següent parada puja a l’autobús un militar. Els militars a Itàlia van vestits amb l’uniforme de camuflatge boscós encara que treballin a una oficina, és ridícul, ho fan només per fer-se notar com a casta, per fer-se respectar, per donar-se importància social. Miro al soldat que acaba d’entrar i intueixo que deu tenir la meva edat, més o menys, entre els trenta i els trenta-cinc anys. El veig molt segur d’ell mateix, fins i tot amb una energia exagerada per aquest context i aquesta hora del matí. El militar es queda dret aprop de les portes i repassa amb la seva mirada castrense el contingut de l’autobús. Del soldat, la meva mirada passa a la noia, un altre cop, i detecto en ella una certa emoció, o millor, la contenció d’una emoció, com si hagués intuït que la maduresa consisteix a contenir les emocions i ella la vulgués imitar. Està d’esquenes al soldat, però percebo de seguida que tota la ficció que està representant va dirigida cap a ell. I de sobte ell s’adreça cap a ella i se li asseu al costat. Perdó? Se li asseu al costat i ella, sense mirar-lo, somriu i es posa vermella. Com? Que no era una pobra adolescent?