Sensacions literàries #4/6

Com si jo fos un espia en una pel·licula de sèrie Z, segueixo a distància el pervertit i la noia innocent intentant passar desapercebut. Fins i tot em poso els cascos i faig veure que escolto música. Arriba el tren i entro al mateix vagó que els dos colomets. Ell és llest. No se li asseu al costat sinó que, en un grup de quatre butaques que es miren, s’asseu davant d’ella en diagonal, les altres dues butaques buides. Jo m’assec en el bloc de butaques del costat i mentre faig veure que escolto música, movent el cap rítmicament, els controlo a l’altra banda del passadís. No deixen de mirar-se fugaçment i de somriure. Fins i tot em sembla arribar a detectar un contacte subtil de cama amb cama. Em plantejo seriosament advertir les autoritats militars del que està passant. El meu cor va a mil per hora. Com es permet, el molt porc, de mantenir aquesta actitud envers aquesta noia? I el que és pitjor, per què ella li segueix el joc? Que no s’adona de tota la galanteria barata que ell li dedica? Que no veu que el tipus no val res, que més enllà de l’uniforme no hi ha més que un pobre desgraciat que es dedica a flirtejar amb adolescents perquè segurament no té les qualitats per fer-ho amb dones de la seva edat, el molt imbècil, l’incapaç, el malalt? I la gent, que no s’adona del que està passant davant dels nostres nassos? La sang em bull, sento la violència pujar-me per l’espinada com un raig de foc. Crec que m’aixecaré i li fotré d’hòsties al desgraciat aquest…