Sensacions literàries #4/5

I aleshores comencen a xerrar dissimuladament, en veu baixa i sense quasi mirar-se. Ella no deixa de recol·locar-se els cabells ni un segon, portant amb la mà, delicadament, el feix de cabells que li cau tapant-li la cara, cap enrera, passant-se els dits per darrera de l’orella i deixant, per uns segons, els cabells allà fixats, que de seguida tornen a caure i a cobrir-li el rostre emocionat. Parlen tan baixet que em resulta impossible saber què s’estan dient, però no em cal. Pel to i pels gestos es veu d’una hora lluny que estan flirtejant. Que no era quasi una nena? Estic segur que el militar, pervertit, va descobrir la nímfula fa dies i abusant del seu rang i la seva edat l’ha anat rondant fins a ser prou aprop d’ella. Els conec molt bé, jo, els de la seva mena. Miro al meu voltant buscant còmplices que rebutgin el que està passant, però no trobo cap mirada desperta, veig només indiferència i son. No pot ser, el que està passant davant dels nostres ulls és un escàndol i ningú diu res? Arribem a l’estació i ens dirigim cap a l’andana.